dijous, 7 de novembre del 2013

PRENDRE DECISIONS

OBJECTIUS:

- començar a plantejar possibles mesures sobre l'atenció a la diversitat.

DESCRIPCIÓ DEL CONTEXT: Tot i que acabem d’iniciar el curs escolar, al centre ja s’estan plantejant que fer amb un alumne que es troba a 6è de Primària i clarament no pot seguir el ritme de la resta de la classe. Aquest alumne té un PI en les assignatures de Matemàtiques, Medi i les Llengües, ja que segons el seu dictamen té dificultats greus d’aprenentatge no especificades que desenvolupa un retard maduratiu molt important i fa que es trobi a nivell acadèmic molt per sota dels seus companys.


DESCRIPCIÓ DEL TREBALL:La psicopedagoga conjunt amb la psicòloga, mestres especialistes i el tutor d’aquest alumne s’estan plantejant que pot resultar més beneficiós per aquest alumne, ja que el curs vinent aquest alumne passaria a l’ESO i no el veuen preparat per estar-hi allà.

L’escola planteja tres opcions possible:
1.Repetir curs: potenciant les assignatures instrumentals i d’aquesta manera donar més temps a l’alumne a adquirir-les. Tot i així, l’alumne porta des de P5 a l’escola i tot i que als inicis es veia probable que aquest alumne pogués evolucionar i anar adquirint aquest aprenentatges ara, en l’actualitat, no es té tant clar i creuen que ha arribat al màxim de les seves capacitats.

2.Passar a l’alumne a l’ESO i seguir amb el PI. Aquesta idea afavoriria que l’alumne seguis amb els nens i nenes de la seva edat, tot i no fer res a les classes del que fan els seus companys. Aquesta idea no agrada, per el fet que l’alumne no té molta relació amb els seus companys i companyes, ja que no té els mateixos interessos que ells i per això no troba un punt d’unió per relacionar-se.

3.Escola d’educació especial. L’escola planteja aquesta opció, ja que estaria amb alumnes amb el seu nivell acadèmic, compartiria interessos i possiblement es sentiria més integrat. Tot i així, tampoc ho acaben de veure clar, ja que seria per ells com no haver fet bé la seva feina. També creuen que estaria bé aquesta opció, però fent escolaritat compartida.

A mi personalment aquest tema em va sobtar molt sobretot en les dates en les que ens trobem. Tot i així, entenc la preocupació dels mestres.

Tot això es va plantejar en una reunió on l’objectiu era poder establir unes pautes d’actuació amb aquest alumne i anar pensant les possibles opcions de cara al curs vinent.

En la reunió, jo em vaig mantenir al marge escoltant les diverses opinions dels professionals. Tot i així, em van demanar la meva opinió. Vaig tenir molts dubtes al principi, ja que és una decisió molt important.La meva resposta va ser que s’hauria d’optar per la inclusió i intentar poder mantenir el màxim de temps possible a aquest alumne en un centre ordinari. Tot i així hauria de tenir molts més suports per tal de facilitar els seus aprenentatges. Tot i que vaig respondre d’aquesta manera, no acabo de veure clar i tinc dubtes de si aquesta seria la decisió més encertada.

AVALUACIÓ: En el centre, de moment no s’ha de prendre cap decisió, ja que encara queda molts mesos per arribar a final de curs. Tot i així, va estar bé que sorgissin diferents opcions per aquest alumne.

OBSERVACIONS PERSONALS: Aquesta situació m’ha fet plantejar-me la gran dificultat que hi ha en prendre decisions tant important, on jo personalment tinc molta por de que en el futur no poder prendre les decisions correctes. Aquests aspecte em fa pensar molt.

10 comentaris:

  1. Hola Laura: sí, tens raó. Prendre aquestes decisions trob que és un "moment crític" que creen força inseguretat. Supòs que per minimitzar-ho, cal fer com fan al teu centre: començar a preveure-ho a principi de curs, i que sigui una decisió d'equip el màxim de consensuada.

    ResponElimina
  2. Hola:

    És complicat prendre decisions. Entenc les 2 primeres opcions, però vist el curs que es troba i les dificultats que presenta, no entenc l'opció de l'escola d'educació especial

    ResponElimina
  3. Hola, Poder si que ho estan començant a plantejar aviat per poder tenir clara la decisió. Per mi és molt complicat aquest aspecte de la nostre feina, i crec que sempre serà complicat prendre decisions tot i que portem molts anys d'experiència. Malgrat que a mesura que passen els anys poder si que tens mes seguretat i domines més la situació.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola: volia fer un comentari referent a l'opció de l'escola d'ed. especial, que en Pere troba extranya a aquestes altures.
      Conec un cas d'una escola on vaig estar: un curs enviaren un alumne de sisè a fer ESO a un centre d'educació especial. Pels comentaris de cursos posteriors, sembla que es va integrar i que està a gust.
      Supòs que un motiu per fer-ho, és que tot i que des dels centres educatius es faci el màxim per integrar-los, hi ha infants que poc a poc, a mesura que creixen, són "deixats de costat" pels companys (a l'hora de quedar el cap de setmana, d'anar a activitats "fora del centre"....): és molt dur reconèixer-ho, però succeeix.
      Vos heu trobat en casos així qualque vegada? Fins a quin punt trobau que com a futurs psicopedagogs podem intervenir, si és el temps lliure de cada nin, a què tenguin amistats fora de l'escola?

      Elimina
  4. Personalment considero que les relacions socials són imprescindibles per el desenvolupament dels infants. En el cas d'aquest nen a l'escola ja es troba força aïllat i és per això, principalment, que s'està pensant en l'escola d'Educació Especial. En aquesta escola trobaria companys amb els meteixos interessos i necessitats i així es sentiria més integrat i pertenyeny a un grup (aspecte molt important per el desenvolupament).

    ResponElimina
  5. Estic d'acord amb vosaltres quan dieu que és molt difícil prendre divisions i que sempre tens aquella inseguretat de pensar si ho estaré fent correcte. En el cas que presentés jo potser optaria per la opció de repetir curs perquè potser li ajudaria a adquirir els coneixements que no havia assolit i podria ser que els alumnes del curs següent l'acceptessin més i això faria que ell estigues mes motivat. Per últim si no funcionés si que miraria l'opció de L'escola d'educació especial, però primer intentaria a L'escola ordinària donant-li els ajuts necessaris.

    ResponElimina
  6. Hola:

    Imagino que prendre aquesta decisió és per algun motiu i que està ben justificat.

    ResponElimina
  7. Hola,

    Està clar que prendre decisions no sempre és fàcil...i més quan afecta al futur dels infants. Per aquest motiu trobo important que la decisió quedi consensuada en equip, on participin els diferents professionals implicats en el cas, i sempre pensant en la millor opció per l'infant.
    Pot semblar dur pensant en una escola d'Educació Especial, però si allà li ofereixen el que necessita...a més, també ha sorgit el tema de les relacions socials amb la resta d'iguals. Si ara ja es troba aïllat, a mesura que vagi creixent encara ho estarà més. Que repeteixi curs pot ser una opció a curt termini, però amb els anys les dificultats amb les assignatures quedaran més marcades, i les dificultats en les relacions socials augmentades.


    Ainhoa

    ResponElimina
  8. Estic molt d''acord en tot el que aneu dient... però tal vegada la opinió que ajuda més a prendre decisions sigui la de fer-ho amb equip (així amb diferents opinions és més difícil equivocar-se:. o fer alguna cosa que no sigui el millor)
    Sempre haurem de decidir... i fer accions per això cal analitzar molt bé el cas, el context, l'alumna, el moment i despres fer la millor possible.

    ResponElimina