CONCLUSIONS FINALS PRACTICUM 1

Després de tots aquest mesos realitzant les pràctiques penso en tot el que he fet i he après a l’escola i  m’adono de la gran oportunitat  que ens ha proporcionat aquesta assignatura de poder entrar en contacte amb la pràctica de la psicopedagògica. Durant tots aquests mesos ha estat increïble poder participar plenament en l’assessorament psicopedagògic del meu centre de pràctiques. Ha estat una experiència molt positiva tant per tots els aprenentatges que he adquirit en l’àmbit professional com per les bones relacions que he establert amb tots els professionals del centre què en tot moment s’han mostrat molt col·laboratius amb mi, i no dubtaven en ajudar-me en qualsevol cosa que necessités. Especialment ,agrair a la meva tutora per el suport incondicional que en tot moment m’ha mostrat.

Al iniciar aquestes pràctiques tenia molts dubtes sobre si seria capaç de fer-ho bé i si realment estava preparada per aquest nou repte. Realitzar aquestes pràctiques i estar en contacte amb els alumnes m’ha donat molta confiança sobre tot allò que he estat aprenent durant aquests anys i m’ha donat moltes més ganes per seguir aprenent.

La meva tasca ha estat encaminada a l’elaboració dels PI i el seguiment de diferents alumnes d’educació infantil i primària. Per mi ha estat una  feina increïble. M’ha agradat molt el contrast que he vist dels infants més petits als més grans i he après molt de tots ells.

La part d’aquesta professió que més m’ha agradat ha estat el tracte amb els nens i nenes , què al segon de conèixen’s ja eren tot abraçades, riures i bones cares, també m’ha agradat molt el bon clima del centre i la cooperació entre els mestres i els altres professionals. La part que m’ha semblat més dificultosa és sens dubte el prendre decisions importants, com pot ser el destí de l’escolarització d’algun alumne, ja que representa molta responsabilitat i no se si encara estic realment preparada per això. Tot i així, ara, conforme van passant els dies poc a poc em sento molt més segura de la meva feina i això em fa pensar que realment si que he après i algun dia, no molt llunyà, serè capaç de prendre aquest tipus de decisions.

En aquestes mesos he treballat amb un gran ventall d’alumnes ben diversos, això m’ha proporcionat una gran riquesa de recursos i de maneres de treballar amb ells que ben segur que m’ajudaran en la meva futura tasca com a psicopedagoga.

De totes aquestes intervencions de les quals he pogut format part, em quedo amb una sèrie d’aspectes que els trobo imprescindibles:

- Col·laboració amb els docents
- Tenir empatia. Es imprescindible tant amb els alumnes com amb els docents que requereixen ajuda amb algun alumne.
-  No tots els alumnes són iguals, per tant no tots necessitaran les mateixes ajudes tot i que tinguin el mateix trastorn o síndrome.
-S’ha de tenir paciència, ja que els resultats no es veuen a l’instant, s’ha de treballar cada dia per a veure el progrés.

Amb tot això faig un balanç molt positiu de la meva intervenció. Tot i així, aquest ha estat un inici, encara queda per endavant el Pràcticum 2 i espero poder seguir aprenent tant com ho he fet en aquesta primera part. La meva part d’actuació en principi estarà encaminada en l’elaboració del Pla d’Atenció a la Diversitat del centre.

CONSERVACIÓ A LA QUANTITAT DISCONTINUA DE PIAGET

OBJECTIUS:

-Comprendre si els alumnes tenen clar el concepte de quantitat

CONTEXTUALITZACIÓ:

Aula de suport

DESCRIPCIÓ DEL TREBALL:

La psicopedagoga del centre fa el seguiment de dos alumnes de 6è de Primària els quals tenen un PI, i vol saber a través de de la pràctica de la Conservació  de la quantitat discontinua de Piaget si tenen clara la percepció de les quantitats numèriques. 

Quan a l’aula fan càlcul mental no conserven la quantitat, per això cada vegada que han de fer una operació perden la quantitat anterior.

La prova es realitza amb unes boletes de plastilina de color verd i unes altres de color blau. Els alumnes han d’anar percebent en quin grup de boletes hi ha més quantitat.

La prova té diferents passos:

1-  Agrupeu  les boletes en dos grups i col·loqueu el mateix nombre de boles en cada grup.

2- La psicopedagoga col·loca les boletes en dos línia, una de cada color al costat una de l’altre. Preguntarem: en quina línia hi ha més? Pots fer que hi hagi igual en les dues línies?.Podem separar les boletes d’una fila i fer  que una línia sigui més llarga que una altre. Això per fer que la percepció no deixi veure la quantitat de  boletes que hi ha realment.

3. Col·loquem les boletes en dos muntanyetes, una de cada color. Els alumnes poden percebre que si hi ha boletes mes petites que unes altres i una muntanyeta es mes gran que l’altre poden percebre que hi ha més en les que són més grans .Preguntarem: en quina hi ha més?

4. Podem fer que un color estiguin en forma de muntanyeta i l’altre en forma de línia.

Les diferents maneres de percebre les quantitats poden ser:

-Contant de manera numèrica les boletes

-Perceptivament, les boletes que ocupen més són les que més hi ha

-Associant. Correspondència terme a terme, es a dir, totes les boles verdes tenen una blava i totes les blaves tenen una verda.

La meva participació ha estat molt activa en aquesta sessió. He ajudat a fer entendre als alumnes diferents problemes que anaven sorgint.

OBSERVACIONS PERSONALS:

Aquesta sessió m’ha semblat molt enriquidora tant a nivell meu personal de conèixer una prova per treballar la percepció, com a nivell d’aprenentatges  dels alumnes ja que penso que han après molt en aquesta sessió.

Estic molt contenta amb tot el que estic aprenent en aquestes pràctiques.

IMPORTÀNCIA DE LES FAMÍLIES

Tot i què en les tasques del psicopedagog del meu centre té la funció d’assessorar a les famílies, en el temps que he estat realitzant les practiques no he tingut la oportunitat de veure aquesta funció. Tot i així, m’agradaria dedicar aquesta entrada per reflexionar sobre la gran importància de les famílies en la tasca dels psicopedagogs a l’escola.

Molts cops no ens parem a parar en el gran paper que podrien tenir les famílies en la nostra tasca si els dexessim participar més en allò què fem. Les famílies ens poden proporcionar molta informació que a nosaltres des de l’escola ens és molt difícil saber, com és tot allò que succeeix quan l’alumne surt per la porta del centre.

El paper del psicopedagog pot ser un gran nexe amb les famílies i ha de precurar que les famílies ens vegin com un suport i una ajuda per a ells, no ens poden veure com una amenaça, i per tant es feina nostre intentar guanyar-nos-les.

La nostre tasca al centre a nivell familiar és facilitar recursos i estratègies per dur a terme en un ambient no escolar, per tal de reforçar i complementar tota la feina què es fa al centre i per altre banda escoltar a les famílies en tots els seus neguits i dubtes que puguin tenir referent a la intervenció que es fa al seu fill , també resoldre possibles preguntes que puguin anar sorgint durant el curs.

 

Hem de ser conscient de la gran ajuda que pot ser treballar conjuntament amb les famílies.Aquesta importància en la col·laboració amb les famílies ho hem vist a l’assignatura de Diseny, desenvolupament i innovació del currículum. En aquesta assignatura ens van fer veure la importància d’incloure  les famílies en el currículum i en les activitats que desenvolupem diàriament al centre .Això es veu reflectit en la Teoria Sistèmica, on esmenta la importància de relació dels diferents sistemes en el qual interactua l’alumne, on els dos més importants en aquestes edats són la família i l’escola.

Us deixo una pàgina web on es donen recursos per treballar amb les famílies:

Xtec Escola i Familia

SÍNDROME DE PRADER WILLI RECURSOS

Per tal d’ajudar-vos a entendre millor aquesta síndrome us presento els punts fort i els punts més febles d’aquests alumnes per tal de poder adequar les estratègies d’aprenentatge tenint en compte aquestes característiques.

Qualitats:
-Molt bona memòria a llarg termini. Són bon emmagatzemant i retenint informació.

- Organització perceptica. Facilitat per aprendre amb vídeos i il·lustracions.

- Hàbils en relacions espacials.

-Descodificació i comprensió lectora ( tot i que no és el cas de l’alumne de la publicació anterior)

Punts més febles:

-Processament seqüencial de la  informació. Pot generar dificultats en descodificació de la lectura, comprensió de les regles del joc...

- Memòria a curt termini.

-Aritmètica.

- Rigidesa. Els hi costa acceptar punts de vista diferents als seus, amb el que suposa un problema conductual.

- Dificultats en la comprensió i atenció.

- Motricitat fina.

- Poc to muscular.

- Dificultats amb les habilitats socials i creant amistats.

Tenint en compte aquestes característiques, plantejarem activitats on ells puguin fer servir les seves potencialitats o qualitats i es reforçaran aquells punts més febles.Cal recordar que aquestes característiques són orientatives i variaran depenent de l’alumne, tot i així es bo conèixer per fer-nos una idea de la síndrome.

 Us deixo també algunes pàgines web on podreu trobar més informació sobre la síndrome:

 Associació Espanyola de la Síndrome de Prader Willi

Síndromede Prader Willi a l’escola.

Aquestes dues entrades sobre el SPW tenen molta relació amb l’assignatura Diagnostic en Educació. En ella diuen que em de recollir informació del voltant del alumne per tal de poder trobar uns recursos i elements necessaris per l’integració de l’alumne a l’escola. En aquestes dues publicacions he presentat primer l’alumne i posteriorment he descrit les característiques fonamentals d’questa síndrome per tal de poder plantejar uns recursos.

SÍNDROME DE PRADER WILLI

OBJECTIUS

-Observar com es desenvolupa i quines millores s’estan produïnt en una nena amb SPW.

CONTEXTUALITZACIÓ:

Aula de suport d’educació infantil.

DESCRIPCIÓ DEL TREBALL:

A P-4 hi ha una nena amb el SPW. La mestra d’aquesta vol que la psicopedagoga avalui quin és el seu desenvolupament i millora en la seva capacitat de comunicació i llenguatge.

Què és el SPW?: Es una alteració genètica causada per l’alteració d’una regió del cromosoma 15. És una síndrome molt rara i que afecta a molt poca gent. Les característiques principals i més comunes són un retard mental lleu i  dificultats en la comprensió lectora. Tot i així cada persona és diferent i els graus d’afectació també varien dins d’aquesta síndrome.

En el cas d’aquesta alumne no té un retard mental molt greu, però si que té dificultats en la comprensió i  dificultats en la vocalització i en anomenar les paraules correctament .

En aquesta sessió vam parlar de què és el Nadal a través d’un llibre que havia portat un alumne de la seva classe. El conte explicava diferents situacions típiques del Nadal ( posar el pessebre, anar a comprar torrons, menjar raïm per any nou, els reis mags...). La psicopedagoga pretenia que la nena pogués explicar allò que veia al dibuix i utilitzes les paraules adequades per descriure diferents accions, ja que la majoria d’elles ja s’havien treballat amb anterioritat a l’aula de P-4. Un exemple d’aquesta paraules són: el caga tió, l’arbre de Nadal, els reis mags... Havíem d’avaluar respecte a l’anterior sessió d’inici de curs com progressava a nivell de comprensió i expressió. Per tal de tenir un registre, la psicopedagoga va anotar l’evolució de la nena a un carpessà per seguir el seu procés.

Una característica que em va cridar molt l’atenció és que les persones que tenen SPW és que poden ser molt tossudes. Aquesta nena en varies ocasions es va capficar molt en algun aspecte i costava molt que acabés cedint. Un exemple va ser que es va voler seure en un lloc de l’aula en el qual no podíem treballar les tres (nena, psicopedagoga i jo) i l’hi vam demanar què es canvies de lloc i no volia fer-ho de cap de les maneres. Al final va cedir, però vam haver d’estar una bona estona fent-li entendre perquè volíem que s’assegués a un altre lloc.

El meu paper va ser molt participatiu tant en la lectura del conte, com en fer-li preguntes sobre algun aspecte del Nadal.

OBSERVACIONS PERSONALS:

Aquesta sessió em va semblat molt interessant, ja que adequàvem el temps en el que ens trobem (Nadal) per treballar els aspectes importants com la comprensió i l’expressió. Crec que seguir treballant allò que fan a l’aula i no introduir temes nous que trastoquen el ritme dels alumnes està molt bé.

Estic molt contenta ja que estic tenint la oportunitat de poder treballar amb alumnes amb unes característiques molt especials i amb síndromes molt difícils de trobar com es aquest.

 

SÍNDROME D'ASPERGER

OBJECTIUS:

-Proporcionar recursos als docents sobre com integrar a un alumne amb Asperger a l’aula.

CONTEXTUALITZACIÓ:

Aula de suport.

DESCRIPCIÓ DEL TREBALL:

El tutor de un nen de 2n de Primària ha demanat ajuda a la psicopedagoga per tal de que l’hi proporcioni recursos i diferents estratègies per poder treballar amb aquest alumne a les seves classes. Ell es troba perdut tot i les indicacions que l’hi van donar a l’inici de curs sobre aquest síndrome.

Per començar amb aquesta sessió havíem de tenir clars quines són les característiques que presenten els alumnes amb el Asperger. La tutora em va estar comentant amb què es caracteritzaven normalment aquests alumnes, però també em va dir les característiques pròpies d’aquest alumne, per tal d’estar més centrada en el tema.

Què és la Síndrome d’Asperger?:

“S’enquadra dins els trastorns generalitzats del desenvolupament, els quals una vegada exclosos el trastorn infantil des integratiu i la síndrome de Rett hem de considerar equivalents als denominats trastorns de l'espectre autista”

Les característiques són:

- Costa mantenir relacions socials i acostumen a ser nens i nenes ingenus

- Costa sentir empatia per les altres persones.

- Tenen dificultats per portar una conversa.

- S’alteren quan es canvien les rutines establertes.

- Literals en el llenguatge i la comprensió.

- Fixacions amb temes o objectes i poden arribar a ser esxperts en aquest.

- No sels hi dona bé l’esport i acostumen a ser poc coordinats

- Molt sensibles a sorolls forts.

Les característiques del nen del centre coincideixen la gran majoria  amb aquestes esmentades, però com a curiositat, aquest alumne és un expert en trens. Coneix molts tipus de trens i tota la informació relacionada amb aquest tema.

Un cop tenint clara la teoria, hem establert unes pautes d’actuació que se l’hi donarà per escrit, però també es tindrà una reunió amb ell per tal d’explicar-li i que ens pugui comunicar els seus dubtes i neguits sobre com portar aquest alumne.

Algunes de les instruccions descrites per la psicopedagoga són les següents:

-Ens hem d’assegurar que l’alumne han entès les instruccions que l’ hi donem. Podem fer-ho a través de preguntes curtes, concretes i fàcils per evitar que la resposta sigui una còpia literal d’allò que els hi em plantejat.

- S’ha d’aconseguir que entenguin l’essència d’allò del que estem parlant, i no es quedin amb simples anècdotes.

- L’hem d’ajudar a explicar com es sent i quins sentiments i emocions té en cada moment, ja que ell té dificultat per fer-ho.

-Té una alta capacitat memorístiques , tot i que no l’hi trobin molt de sentit a allò que ha memoritzat. S’ha de donar la volta a aquesta situació i fer una potencialitat d’aquesta gran memòria per ajudar-lo en els seus estudis.

-Se’n de donar tasques de manera pautada sense que s’acumulin les feines per tal de que no s’atabali ni es posi nerviosos amb la quantitat de feina que té.

-Fer activitats de socialització a l’aula per potenciar les relacions entre els companys de l’aula.

 Totes aquestes estratègies les podreu trobar en un doument web molt entenedor:

http://es.scribd.com/doc/47664558/L-Alumne-amb-sindrome-d-Asperger-a-l-escola-primaria

 OBSERVCIONS PERSONALS:

Considero que sessions com aquestes són fonamentals per a la tasca del psicopedagog, ja que una de les funcions principals és proporcionar recursos. Molts cops trobo que tot i què el psicopedagog del centre està per ajudar als docents, aquest en comptes de intentar buscar estratègies per poder acollir a tots els seus alumnes, prefereixen anar directament al psicopedagog i que aquest els hi doni la feina feta.

Aquesta sessió la relacionu amb l’assignatura d’Interculturalitat i Educació, on la consultora possava tant d’emfasi en fer als docents autònoms. Amb aquesta sessió m’adono de la importància de proporcionar recursos com a psicopedagog,però també de crear una cultura de l’esforç entre els docents 

ALTES CAPACITATS WISC

OBJECTIUS:

-Realitzar una prova estandarditzada a un possible alumne amb altes capacitats.

DESCRIPCIÓ DEL CONTEXT:

Aula de suport

DESCRIPCIÓ DEL TREBALL:

Avui, hem continuat la sessió anterior (ALTES CAPACITATS A L’AULA), hem anat a l’aula de suport per tal de passar un WISC a l’alumne. En aquest test es mesura  les àrees principals de raonament perceptiu, la memòria de treball i la velocitat de processament mental.

Al arribar a l'aula de suport la psicopedagoga ha explicat a l'alumne que farien unes activitats diferents a les que fa a l'aula i que ho intentès fer de la millor manera possible, però que no passa res si no ho sap fer. Crec que és important que l'alumne sàpiga que és important allò que fa però sense que pateixi per si no ho sa fer.

He après que és molt important el context i la situació amb la que es passa aquest test, que els alumnes estiguin tranquils, què hi hagi una bon clima de treball i que les condicions ambientals siguin les correctes.

Crec que el més difícil de tot és la seva interpretació, ja que s’han de tenir en compte molts aspectes. Us deixo un link que poder us pot servir en alguna ocasió per poder interpretar el test:

http://www.ehowenespanol.com/interpretar-wisc-como_220164/

Una altre estratègia important alhora de passar el WISC, és l’observació que es fa a l’alumne metre realitza aquestes proves i també veure en quins aspectes l’hi costa més, i en qui té més dificultats.

Aquest cas es pot relacionar amb l’assignatura d’Educació Especial, on vam aprendre estratègies d’atenció a la diversitat per tot els alumnes siguin quines siguin les seves característiques pròpies.

ALTES CAPACITATS, OBSERBACIÓ A L’AULA

OBJECTIUS:

-Observar a un possible alumne amb altes capacitats.

DESCRIPCIÓ DEL CONTEXT:

Observació dintre de l’aula de l’alumne.

DESCRIPCIÓ DEL TREBALL:

A 4t de Primària hi ha un alumne que es sospita que pot tenir altes capacitats. La mestra vol que se’l miri la psicopedagoga ja que té un rendiment molt elevat respecte als seus companys d’aula.

La psicopedagoga i jo fa uns dies vam anar d’observadores a  l’aula de 4t per tal de veure el rendiment que tenia aquest i com era el seu comportament a l’aula.

Primerament havia de tenir clar què és un nen amb altes capacitats. Algunes de les  característiques són:

- Són molt curiosos i observadors.

- Utilitzen paraules què no són pròpies de la seva edat, sinó d’adults.

- Tenen idees inusuals i poc convencionals

- Tenen molta memòria.

- Fan preguntes inusuals tant per la seva edat, com per el tema del qual s’interessen.

- Aprenen les lletres i els números molt més aviat que en l’edat que s’acostuma a fer.
 

Dintre de l’aula la mestra va fer anotacions respecte a les relacions amb els seus companys, com s’interessa per allò que es fa a l’aula, com interactua amb la mestra, com realitza les tasques que encomana la mestra, si fa o no preguntes a l’aula, si participa...  A mi personalment em va sorprendre perquè és un alumne molt tranquil, aparentment no s’avorreix en allò que fan (a priori una característica dels alumnes d’altes capacitats), al parlar amb els seus companys ho fa de forma molt humil (tot i que és molt superior en els coneixements que es tracten a l’aula).

OBSERVACIONS PERSONALS:

 Crec què és molt positiu observar a l’alumne en el seu context ordinàri amb els seus companys i companyes,ja que actua amb normalitat i ens permet veure com es realment aquest.

 Aquí us deixo un enllaç on podreu trobar diferents pautes d’observació per a diferents casos que us pogueu trobar en la vostre tasca de psicopedagogs:

http://www.xtec.cat/~mjulia/alumnat/avalua/models.htm

SEGUIM PENSANT OPCIONS

OBJECTIUS:

-Posar en comú diferents aspectes sobre casos d'alguns alumnes.

- Fer una valoració sobre com està anant el curs.

DECRIPCIÓ DEL CONTEXT:
La reunió a la sala de professors.

DESCRIPCIÓ DEL TREBALL:

A la reunió que vaig explicar al post anterior, REUNIÓ PSICOPEDAGOGUES DEL CENTRE, un dels aspectes que es van tractar va estar el que us vaig explicar al post de PENDRE DECISSIONS.

Vam reflexionar sobre les tres opcions que es van proposar (repetir curs, passar a la ESO amb un PI, anar a una escola d’Educació Especial). Les tres els hi semblaven molt correctes, però va sorgir una altre possibilitat, l’aula oberta.

L'aula oberta es un recurs a llarg termini. Seria com a complement de les opcions que optaria per a que l’alumne es quedés al propi centre. L’aula oberta  es una mesura per atendre la diversitat de l’alumnat a 3r i 4t d’ESO. Els alumnes que assisteixen a aquesta aula són aquells que no poden seguir el ritme de les àrees instrumentals. És com una espècie d’USEE per els alumnes de secundària. En aquesta aula se’ls ensenya un ofici, a part de les matèries instrumentals.

Tot i que aquest recurs encara és inexistent al centre s’està plantejant fer una reforma per tal de poder atendre a aquest alumnat que fins ara es derivava a l’escola d’educació especial, majoritàriament.

AVALUACIÓ:
Aquesta decisió queda molt per madurar-la, però tot i així està bé que es tingui pressent i es vagin aportant diferents opcions , per a què així al final es triï la millor possible. També trobu molt positiu que es vagin pensant recursos per aconseguir del centre, un centre realment inclusiu on tots els alumnes hi tinguin cabuda.

REUNIÓ PSICOPEDAGOGUES DEL CENTRE

OBJECTIUS:

- Possar en comú diferents aspectes sobre casos d'alguns alumnes.

- Fer una valoració sobre com està anant el curs.

 

DESCRIPCIÓ DEL CONTEXT:

La reunió ha tingut lloc a la sala de professors.

 

DECRIPCIÓ DEL TREBALL:

S'han reunit tres psicopedagoges del centre per tal de possar en comú diferents aspectes sobre la seva tasca professional al centre. Cada psicopedagoga té asignat uns cursos determinats i unes tasques diferents. En el cas de la meva tutora, com ja he explicat en anteriors publicacions, s'encarrega especialment dels alumnes d'infantil i gran part dels PI d'educació Primària. Com que  son tasques molts diferents, en la reunió s'han possat al dia de com van les coses i quin tipus d'intervencions s'estan fent.

Le mava funció ha estat escoltar les aportacions que es feien i en el moment de parlar dels casos de les diferents psicopedagogues, però quan parlavem sobre els casos de la meva tutora he pogut participar apuntant quins tipus d'intervencions estem realitzant i com esta funcionant el curs.

Les tres psicopedagogues creuen que s'està realitzant una bona feina a l'escola, però que tot i així tot és millorable i sempre es pot fer una miqueta més.

Aquesta intervenció es pot relacionar amb els continguts de l'assignatura Anàlisi de Casos. En ella coneixiem diferents casos i haviem de fer aportacions i dir que creiem què s'estava fent bé i què podiem millora. Aquesta reunió ha estat una pràctica molt similar.

 

OBSERVAVIONS PERSONALS:

Ha estat una experiència totalment novedosa per a mi. Fins ara havia asistit a diferents reunions, però fins a aquesta no havia tingut la oportunitat de poder participar tant activament. M'ha agradat poder tenir un intercanvi de coneixements tenint  conciència de quins casos s'estava parlant i s'entirme particep en tot moment, ja que també he pogut participar en les intervencions previament.

AVALUACIÓ:

Considero que ha estat una molt bona sessió, ja que el poder compartir informacions amb diferents professionals i tenir la oportunitat de poder demanar opinió i sentir-te recolzat en la tasca que fas és molt important. La feina del psicopedagog en molts casos pot semblar molt solitària , però amb sessions com aquesta et permet s'entir-te recolzat per altres psicopedagogs.

RESOLENT DUBTES DELS PI

OBJECTIUS:
- resoldre dubtes dels docents respecte els PI.
- donar recursos per fomentar l’autonomia dels docents.

DECRIPCIÓ DEL CONTEXT:
Al centre hi ha molts alumnes amb PI, cosa que fa que els seus respectius tutors tinguin molts dubtes respecte a com enllestir els diferents casos. Molts d'ells quan troben a la psicopedagoga per els passadissos o en qualsevol altre moment sempre l'hi fan preguntes respecte a aquest tema. Per intentar resoldre aquests dubtes i poder fer-los més autònoms la psicopedagoga realitza dues sessions informatives dels PI. Ho realitza en dos dies diferents per tal de que tothom s'ho pugui muntar bé l'horari i pugui venir a aquesta sessió. La sessió es va realitzar a la sala dels mestres per tal de que hi cabessin tots de forma còmode.

DECRIPCIÓ DEL TREBALL:

Una de les tasques del psicopedagog és proporcionar recursos als docents, i davant d'aquesta gran demanda per part d'ells, era necessari realitzar una sessió com aquesta.
La psicopedagoga va iniciar la seva explicació fent un recordatori de què és un PI, com s'estructura els PI... coses bàsiques què el docents ja haurien de saber, ja que l'elaboració dels PI són tasques dels tutors de cada alumne. Quan es va acabar amb tota l’explicació es van formular preguntes. El meu paper va ser d’observar en la primera part de la sessió, tot i què després a l’apartat de les preguntes vaig resoldre alguns dubtes.

OBSERVACIONS PERSONALS:

Va ser una experiència molt enriquidora, ja que vaig sentir que sabia d’allò del que parlàvem i em va motivar molt a seguir aprenent.

 

VALORACIÓ:

Va ser una sessió amb una valoració molt positiva. Va ser d’una gran ajuda per els docents, ja que arrossegaven molts dubtes i també molt enriquidora per a mi ja que vaig aprendre molt i vaig veure que també ser moltes coses, tot i que molts cops pensi que no és així.

REFLEXIÓ SOBRE LA MOTIVACIÓ

Després d'haver realitzat la sessió de les tècniques d'estudi, he estat reflexionant sobre la importància de la motivació. Molts cops ens centrem en que els alumnes puguin adquirir uns aprenentatges i no ens parem a pensar en el més important : què les alumnes creguin en ells mateixo i estiguin motivats amb allò que fan.

Aconseguir que els alumnes estiguin motivats és una feina que correspon a tots els professionals del centre, si estan motivats, creuran en el que fan i tindran ganes d'aprendre.

S'ha de tenir en compte que no tots els alumnes es motiven de la mateixa manera, per tant s'ha de trobar la manera de poder arribar a tots. Una d'aquestes maneres pot ser a través del Constructiviste i l'aprenentatge significatiu.  Una de les tasques del psicopedagog és assessorar als docents i un d'aquest assesoraments ha de ser conscienciar-los d'utilitzar unes metodologies integradores que afavoreixin la motivació, com pot ser el treball per projectes. 

 

 

Com ho farieu vosaltres per motivar als alumnes?


 

TÈCNIQUES D'ESTUDI

OBJECTIUS:
-Potenciar les capacitats d'estudi dels alumnes per tal de millorar el rendiment acadèmic.
-Plantejar estratègies d'estudi
-conèixer les preocupacions dels alumnes a l'hora de possar-se a estudiar

DESCRIPCIÓ DEL CONTEXT:

Aula de suport amb els alumnes de 5è i 6è de primària que tenen un PI. Aquests alumnes amb PI els hi costa aprendres els temàris de cara als exàmes. Tot i que tenen unes adaptacions tant en els continguts com en les proves d'avaluació, no arriben a donar-ho tot en aquestes, ja que els hi costa aprendres allò que es treballa.

DESCRIPCIÓ DEL TREBALL:

Primerament iniciem la sessió comentant quines són les dificultats que ells troben a la hora d'estudiar, ja que així veurem quines són aquelles coses que fan bé i les que fan malament. La majoria coincideix en que tenen tantes coses a estudiar que no saben per on començar.  Arrel d'aquests comentaris la psicopedagoga els ensenya com s'ha de llegir els textos i quines estratègies han d'utilitzar.

Començem per la lectura comprenssiva, subratllant allò que creiem què és el més important. Posteriorment fem un resum d'aquestes idees i així veiem que tenim menys informació als papers per estudiar ( això els hi sembla molt bona ideea, ja que els atabala tenir tantes coses als fulls i pensar que s'ho han d'estudiar tot).

Ens interessa crear habits d'estudi, però això s'haurà de fer poc a poc.

El meu paper en aquesta sessió va ser d'observar en primer moment, però després vaig treballar amb ells el subratllar, triar les paraules principals... Vaig tenir un paper molt actiu.

OBSERVACIONS PERSONALS:

Va ser una molt bona experiència, ja que ells estaven molt contents de que els ajudessim en un aspecte que ells veuen molt pràctic i útil per la seva tasca a l'escola. Considero que aquest aspecte és importantissim de treballar en els centres, ja que si els alumnes tenen uns bons hàbits d'estudi i saben que han de fer per estudiar els evita moltes frustracions i ajuda a millorar el rendiment acadèmic.

VALORACIÓ:
Considero que va ser una molt bona sessió i que els alumnes van treure molt de profit d'aquesta.

web de tècniques d'estudi

 

 

REUNIÓ ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA

OBJECTIUS:

- Comprendre la realitat escolar d'un centre d'educació especialitzada.
- Compartir impressions i diversitat d'opinions amb altres professionals externs a l'escola.

DESCRIPCIÓ DEL CONTEXT: Escola especialitzada del barri del Poblenou.

DESCRIPCIÓ DEL TREBALL: Una de les alumnes que la psicopedagoga del centre realitza el seguiment del seu PI té una escolarització compartida amb un centre especialitzat molt proper a l'escola. És per això que es va realitzar una reunió entre els dos centre.

 

A aquesta reunió es va realizar al centre especialitzat. De l'escola ordinària van assistir la mestra d'educació especial , la tutora i la psicopedagoga i per part de l'altre centre hi eren la tutora, la directora i una altre mestra de suport.

 

Es van estar devatint aspectes importants sobre els aprenentatge de l'alumna (nivells de les assignatures, objectius, autonomia, relacions socials...) tot amb un clima de cooperació i de col·laboració.

 

OBSERVACIONS PERSONALS: Considero que aquesta reunió és fonamental, ja que l'aprenentage d'aquesta alumna queda dividit en dos centres, i per tant, aquest han d'anar al màxim possible per el mateix camí. Em va impressionar el bon clima que es va crear a la reunió tot i que cap professional que es trobava allà es coneixia personalement, simplement s'havien comunicat via correo o telèfon.

També em va agradar molt poder assistir a aquests tipus de reunions, ja que permet poder observar diferents maneres de treballar i de fer. 
 

GESTIÓ DELS RECURSOS

OBJECTIUS

- Pensar possibles solucions a un problema real del centre.
 

DESCRIPCIÓ DEL CONTEXT: Una de les tasques del psicopedagog del meu centre és proporcionar recursos als docents per tal de que aquests esdevinguin més autònoms  i siguin capaços de gestionar-se ells mateixos les mesures d'atenció a la diersitat dels seus alumnes.

 

A l'escola no existeix cap mecanisme ni espai on tots aquests recursos quedin guardats per a què quan el docent els necessiti pugui anar a buscar-los. La psicopedagoga sovint els envia correus electrònics amb tots els recursos que creu necessàris. Crec que és una bona manera de rebre els recuros però hi trobo dos inconvenients:

 

1. Els correus electrònics són eficaços ja que permeten rebre informació sense necessitat de quedar en un moment ni en un lloc determinat però es corre el perill de que després de ser llegits es perdin en la safata d'entrada del correu i no siguin trobats.

 

2. La psicopedagoga envia el correu amb la informació que pot ser d'interès per uns docents en particular, però no tots els docents del centre reben tots els recursos.

 

OBSERVACIONS PERSONALS: Crec que una possible solució a aquest problema seria crear un blog on tots els recursos quedessin endreçats i organitzats per diferents temàtiques, i on tots els docents del centre poguessin entrar i fer servir els recursos edients per els seus alumnes. També seria molt beneficiòs que tothom puguès participar en la construcció d'aquest blog proporcionant nous materials.
 

 

Aquesta és una idea, però en teniu alguna més vosaltres?


 

SEGUIMENTS DELS PI

OBJECTIUS:

- Possar en comú tots els aspectes relatius als PI
- Resoldre dubtes o dificultats dels docents respecte el PI

DESCRIPCIÓ DEL CONTEXT: reunió de tots els docents de cicle superior

DESCRIPCIÓ DEL TREBALL: He assistit a una reunió de tots els tutors i especialistes que passen per el cicle superior de Primària, per tal de veure l’evolució dels alumnes que tenen un PI (plans individualitzats).

Fins ara estaven observant com havien evolucionat els alumnes des dels informes anteriors, per tal de modificar els objectius a assolir.

En la reunió es donaven pautes de com acabar de formular els PI, ja que a finals d’aquest més els tutors tindran una reunió amb les famílies d’aquests alumnes per tal de mostrar-los el nou PI dels seus fills. Com estem al cicle superior tots aquesta alumnes ja tenen un PI des de fa uns anys, per tant les famílies ja coneixen què és això.

Un dels principals problemes que he observat és la dificultat d’integrar totes les adaptacions de les diferents àreas en un sol document. Tots els mestres tenen horaris diferents i per tant confeccionen els seus apartats de manera independent.

OBSERVACIONS PERSONALS: Crec que no tots els docents posen les mateixes ganes en realitzar aquests PI. La psicopedagoga ha de “perseguir” a alguns d’ells per a que els realitzi. Considero que des de les universitats  en les carreres de magisteri s’hauria de donar la importància que requereix l’atenció a la diversitat, i que fins ara, considero que no és així. Si formen als futurs docents i conscienciem als que ja exerceixen podrem construir una veritable escola inclusiva.

ARTROGRIPOSIS

OBJECTIUS:

- Trobar els recursos oportuns per a cada alumne

- Integrar a aquest alumne dins de l'aula amb els seus companys

 

DESCRIPCIÓ DEL CONTEXT:  Aquest curs a l’escola ha arribat un alumne a infantil amb Artrogriposis.

Què és l’Artrogriposi?  és una malaltia que afecta a 1 de cada 3.000 persones. Consisteix en una malformació de les articulacions i les  extremitats amb el que provoca una limitació en els moviments.

Com afecta a l’alumne? Aquesta malaltia provoca que l’alumne no pugui escriure ja que les articulacions i les malformacions no permeten realitzar moviment amb els braços, ni mans, ni peus. Tampoc pot caminar, ja que no té força a les seves extremitats inferiors , ni possibilitat de moure els peus amb les articulacions i per tant l’han de moure  amb la cadira de rodes. Aquesta malaltia no afecta a nivell intel·lectual .

 

DECRIPCICIÓ DEL TREBALL:

 

Què fa l’escola? Des de l’escola s’està intentant incloure a aquest infant a les aules. El principal problema amb el que es trobaven és que no pot escriure  ni dibuixar. És per això que es va optar per incloure les Noves tecnologies dins de l’aula.A través del programa eViacam, s’ha aconseguit que aquest infant pugui escriure a l’aula amb un ordinador portàtil.

Enable Viacam (eViacam) és un substitut del ratolí que mou el punter a partir del moviment del cap i funciona amb un ordinador o tablet amb càmera web. La principal dificultat d’aquest programa és que l’ordinador ha de captar el punt on està situat l’alumne, a través de la web cam, i és per això que cada cop que s’encén s’ha de configurar i això fa perdre temps. Una altre dificultat és la gran sensibilitat del lector de moviment. Molts cops, no capta la senyal de l’alumne, ja que al passar companys seus per darrera de la càmera fa que es perdi la senyal. Tot i així, poc a poc s’estan buscant estratègies per poder mitigar aquests punts negatius, ja que els positius, que són l’integració de l’alumne, fan que els negatius es quedin molt difuminats.

La psicopedagoga junt amb la mestra d’educació especial ajuden a proporcionar recursos a la tutora d’aquest alumne.Com aquest alumne es troba encara a P5 no es un gran problema que no pugui escriure,ja que la gran majoria d’activitats són orals. Tot i així, és bo que es vagi familiaritzant amb aquest programa, ja que quan passi a Primària l’escriptura ja serà un element clau en la seva escolarització.

 

AVALUACIÓ: He pogut comprovar que no sempre es dona amb un recurs adequat per a l’alumne amb el que estem treballat, però no per això significa que estiguem fent malament la nostre feina. A partir d’anar provant el que funciona i e que no, es podrà trobar el recurs ideal per a cada alumne.

Us deixo un enllaç d’una pàgina web on podreu veure un vídeo de com funciona aquest programa, i també trobareu una opció on es pot descarregar gratis aquest programa:

 

eViacam

 

 

PRENDRE DECISIONS

OBJECTIUS:

- començar a plantejar possibles mesures sobre l'atenció a la diversitat.

DESCRIPCIÓ DEL CONTEXT: Tot i que acabem d’iniciar el curs escolar, al centre ja s’estan plantejant que fer amb un alumne que es troba a 6è de Primària i clarament no pot seguir el ritme de la resta de la classe. Aquest alumne té un PI en les assignatures de Matemàtiques, Medi i les Llengües, ja que segons el seu dictamen té dificultats greus d’aprenentatge no especificades que desenvolupa un retard maduratiu molt important i fa que es trobi a nivell acadèmic molt per sota dels seus companys.


DESCRIPCIÓ DEL TREBALL:La psicopedagoga conjunt amb la psicòloga, mestres especialistes i el tutor d’aquest alumne s’estan plantejant que pot resultar més beneficiós per aquest alumne, ja que el curs vinent aquest alumne passaria a l’ESO i no el veuen preparat per estar-hi allà.

L’escola planteja tres opcions possible:

1.Repetir curs: potenciant les assignatures instrumentals i d’aquesta manera donar més temps a l’alumne a adquirir-les. Tot i així, l’alumne porta des de P5 a l’escola i tot i que als inicis es veia probable que aquest alumne pogués evolucionar i anar adquirint aquest aprenentatges ara, en l’actualitat, no es té tant clar i creuen que ha arribat al màxim de les seves capacitats.

2.Passar a l’alumne a l’ESO i seguir amb el PI. Aquesta idea afavoriria que l’alumne seguis amb els nens i nenes de la seva edat, tot i no fer res a les classes del que fan els seus companys. Aquesta idea no agrada, per el fet que l’alumne no té molta relació amb els seus companys i companyes, ja que no té els mateixos interessos que ells i per això no troba un punt d’unió per relacionar-se.

3.Escola d’educació especial. L’escola planteja aquesta opció, ja que estaria amb alumnes amb el seu nivell acadèmic, compartiria interessos i possiblement es sentiria més integrat. Tot i així, tampoc ho acaben de veure clar, ja que seria per ells com no haver fet bé la seva feina. També creuen que estaria bé aquesta opció, però fent escolaritat compartida.

A mi personalment aquest tema em va sobtar molt sobretot en les dates en les que ens trobem. Tot i així, entenc la preocupació dels mestres.

Tot això es va plantejar en una reunió on l’objectiu era poder establir unes pautes d’actuació amb aquest alumne i anar pensant les possibles opcions de cara al curs vinent.

En la reunió, jo em vaig mantenir al marge escoltant les diverses opinions dels professionals. Tot i així, em van demanar la meva opinió. Vaig tenir molts dubtes al principi, ja que és una decisió molt important.La meva resposta va ser que s’hauria d’optar per la inclusió i intentar poder mantenir el màxim de temps possible a aquest alumne en un centre ordinari. Tot i així hauria de tenir molts més suports per tal de facilitar els seus aprenentatges. Tot i que vaig respondre d’aquesta manera, no acabo de veure clar i tinc dubtes de si aquesta seria la decisió més encertada.

AVALUACIÓ: En el centre, de moment no s’ha de prendre cap decisió, ja que encara queda molts mesos per arribar a final de curs. Tot i així, va estar bé que sorgissin diferents opcions per aquest alumne.

OBSERVACIONS PERSONALS: Aquesta situació m’ha fet plantejar-me la gran dificultat que hi ha en prendre decisions tant important, on jo personalment tinc molta por de que en el futur no poder prendre les decisions correctes. Aquests aspecte em fa pensar molt.

FUNCIONS DEL PSICOPEDAGOG DEL CENTRE DE PRÀCTIQUES

El psicopedagog del meu centre de pràctiques assessora als mestres de l’escola sobre els alumnes que requereixen un suport extra. Aquest aportant coneixements sobre el com poder treballar amb ells i quins recursos són els essencials per poder potenciar les seves capacitats. També assessora a les famílies sobre quina tasca es fa amb els seus fills a l’escola i els ajuda amb pautes per poder seguir a casa.

 El psicopedagog també dona suport als alumnes amb nee. Fa una funció propera a la del docent en alguns moments i treballa amb aquests alumnes aspectes essencials per el seu desenvolupament. Per tant, per fer un seguiment dels recursos i mesures que s’estan portant a terme amb un alumne en concret. Fa visualitzacions a l’aula o fins i tot parla amb ells de manera individual i els hi fa fer una sèrie d’activitats per veure com evolucionen i si els recursos i mesures que s’estan realitzant són els adequats o s’ha d’anar per un altre camí, perquè no donen els resultats esperats. La psicopedagoga amb la que faig les pràctiques es centre sobretot en els alumnes amb PI.

El psicopedagog coordina les tasques dels mestres tutors que repercuteixen amb els alumnes amb nee. Per fer-ho tenen constants reunions on determinen quin és el millor camí a seguir i quin és el procés que està seguint l’alumne  per saber com estan realitzant la seva feina.

INTERVENCIÓ DE LA DISLÈXIA

La dislèxia és un trastorn d’aprenentatge molt comú entre els infants i adolescents. Un bona tasca psicopedagògica ajudarà a que els alumnes tinguin menys dificultats en la seva educació i en el seu desenvolupament acadèmic.

-Per treballar la lectura, començarem de nou el procés de la lectura a partir de:

1. Lectura d’imatges

2. Lectura sil·làbica ( separar paraules amb síl·labesà cops ,salts..)

3. Lectura fonològica (lletra per lletra, codificar so amb grafia)

4.Tornar a la lectura de la paraula sense suport visual

-Per treballar l’escriptura i el traç a partir de diferents materials manipulatius ( amb punts, amb clips, plastilina, farina...)

- Fitxes d’orientació (per exemple: que hi hagin diferents objectes molt semblats i hagin de triar el què sigui igual)

- Treballar la simetria

- Treballar el seu propi esquema corporal

 

Us deixo un enllaç on hi ha moltes pautes d’actuació per els nens dislèctics, amb exemple d’activitats que penso que us pot ser de gran utilitat:

http://www.ladislexia.net/como-ayudar-a-mi-hijo-dislexico/


 

DISLÈXIA

Aquests últims dies, a l’escola de pràctiques hem estat treballant amb una alumna de 3r de primària que té dislèxia. Ha estat una tasca molt enriquidora, ja que he après molt de les diferents proves estandarditzades que s'han d'emprar per aquests casos, i que fins ara no havia tingut la oportunitat d’utilitzar-les

 Què és la dislèxia?

Segons la fundació de l’hospital de nens, la dislèxia és: "la dificultat persistent i manifestada per a la lectura, escriptura , problemes d’orientació espacial i temporal, i en ocasions pot afectar al càlcul i a la lògica matemàtica. La dislèxia és independent de qualsevol causa intel·lectual, cultural i/o emocional"

 

Quines proves es duen a terme per diagnosticar?

1.WISC (Wechsler Intelligence Scale for Children): Avalua la capacitat cognitiva global dels infants que permet fer un anàlisi més profund dels processos cognitius. Els alumnes amb dislèxia els sortirà normalment l’àrea del llenguatge baix, ja que afecta a l’àrea de comprensió i producció de textos.

2.TALEC ( test d’anàlisi de lectura i escriptura en català). Són textos específics de l’àrea del llenguatge. Podem analitzar des de les diferents edats dels infants els problemes de lectoescriptura.

3.PROLEC : es similar al TALEC, però per alumnes més grans.

4.Lateralitat Usual de Marguerite Auzias: avalua la lateralitat dels alumnes. La lateralitat pot ser: centrada, creuada i disfuncional.

 En general, els alumnes amb dislèxia a través de les proves estandarditzades, donaran uns resultats on la capacitat lectora i de comprensió està per sota en relació a la seva edat cronològica i al nivell d’intel·ligència.

TRASPÀS D'INFORMACIÓ

Dilluns 30 de Setembre vaig tenir la oportunitat de poder assistir a una reunió de traspàs al centre de pràctiques.  En aquesta reunió hi havia la mestre d’educació especial de l’escola, les  psicopedagogues del centre i la psicòloga. Cada psicopedagoga s’encarrega d’uns cursos determinants i és per això que calia fer el traspàs de la informació de cada alumne.

Va ser una gran experiència, ja que em va permetre iniciar les pràctiques coneixent els alumnes que tindria, em vaig poder fer una visió general dels alumnes que es troben en aquest centre, i també vaig poder conèixer a tot el gavinet psicopedagògic de l’escola i poder establir conversa amb les meves guies en aquest pràcticum.

Vaig veure la importància d’un bon traspàs de la informació, que permet no començar de 0 per els nous professionals que continuen la tasca ja iniciada. També és molt important per conèixer quin tipus de reforços s’han realitzat amb el nen, quines proves se l’hi ha fet, quins han estat els resultats, quins tipus de suports té, com d’implicada està la família...

 

Tot i permetem conèixer els alumnes, també em va servir com un petit resum de les actuacions que es realitzen al centre i com funciona un gavinet psicopedagògic.

Va ser una experiència fantàstica!

 

 

PRESENTACIÓ

Benvinguts tots i totes al meu blog! Em dic Laura, tinc vint-i-quatre anys i sóc mestra d’Educació Especial, tot i que actualment no treballo com a tal.

Amb aquest blog pretenc plasmar les meves vivències, valoracions, aportacions, aprenentatges,etc. del Pràcticum 1.

 

El centre on duré a terme les meves pràctiques és una escola ordinària concertada del barri de Poblenou, a Barcelona. Aposta  per a un educació inclusiva, basant-se en el principi de l’atenció a la diversitat, ofereix a tots els seus alumnes la possibilitat d’aprendre al màxim de les seves capacitats i interessos. 

Estic entusiasmada amb aquestes pràctiques i espero que entre tots puguem aprendre molt els uns dels altres. Considero que els blogs ens ajudaran a poder veure altres realitats diferents a les del nostre centre i ens permetran aplicar tots els coneixements adquirits al llarg d’aquests anys d’estudi.