dimarts, 10 de desembre del 2013

SÍNDROME D'ASPERGER

OBJECTIUS:
-Proporcionar recursos als docents sobre com integrar a un alumne amb Asperger a l’aula.

CONTEXTUALITZACIÓ:
Aula de suport.

DESCRIPCIÓ DEL TREBALL:
El tutor de un nen de 2n de Primària ha demanat ajuda a la psicopedagoga per tal de que l’hi proporcioni recursos i diferents estratègies per poder treballar amb aquest alumne a les seves classes. Ell es troba perdut tot i les indicacions que l’hi van donar a l’inici de curs sobre aquest síndrome.
Per començar amb aquesta sessió havíem de tenir clars quines són les característiques que presenten els alumnes amb el Asperger. La tutora em va estar comentant amb què es caracteritzaven normalment aquests alumnes, però també em va dir les característiques pròpies d’aquest alumne, per tal d’estar més centrada en el tema.

Què és la Síndrome d’Asperger?:
“S’enquadra dins els trastorns generalitzats del desenvolupament, els quals una vegada exclosos el trastorn infantil des integratiu i la síndrome de Rett hem de considerar equivalents als denominats trastorns de l'espectre autista”

Les característiques són:
- Costa mantenir relacions socials i acostumen a ser nens i nenes ingenus
- Costa sentir empatia per les altres persones.
- Tenen dificultats per portar una conversa.
- S’alteren quan es canvien les rutines establertes.
- Literals en el llenguatge i la comprensió.
- Fixacions amb temes o objectes i poden arribar a ser esxperts en aquest.
- No sels hi dona bé l’esport i acostumen a ser poc coordinats
- Molt sensibles a sorolls forts.
Les característiques del nen del centre coincideixen la gran majoria  amb aquestes esmentades, però com a curiositat, aquest alumne és un expert en trens. Coneix molts tipus de trens i tota la informació relacionada amb aquest tema.

Un cop tenint clara la teoria, hem establert unes pautes d’actuació que se l’hi donarà per escrit, però també es tindrà una reunió amb ell per tal d’explicar-li i que ens pugui comunicar els seus dubtes i neguits sobre com portar aquest alumne.
Algunes de les instruccions descrites per la psicopedagoga són les següents:

-Ens hem d’assegurar que l’alumne han entès les instruccions que l’ hi donem. Podem fer-ho a través de preguntes curtes, concretes i fàcils per evitar que la resposta sigui una còpia literal d’allò que els hi em plantejat.

- S’ha d’aconseguir que entenguin l’essència d’allò del que estem parlant, i no es quedin amb simples anècdotes.

- L’hem d’ajudar a explicar com es sent i quins sentiments i emocions té en cada moment, ja que ell té dificultat per fer-ho.

-Té una alta capacitat memorístiques , tot i que no l’hi trobin molt de sentit a allò que ha memoritzat. S’ha de donar la volta a aquesta situació i fer una potencialitat d’aquesta gran memòria per ajudar-lo en els seus estudis.

-Se’n de donar tasques de manera pautada sense que s’acumulin les feines per tal de que no s’atabali ni es posi nerviosos amb la quantitat de feina que té.

-Fer activitats de socialització a l’aula per potenciar les relacions entre els companys de l’aula.

 Totes aquestes estratègies les podreu trobar en un doument web molt entenedor:


 OBSERVCIONS PERSONALS:

Considero que sessions com aquestes són fonamentals per a la tasca del psicopedagog, ja que una de les funcions principals és proporcionar recursos. Molts cops trobo que tot i què el psicopedagog del centre està per ajudar als docents, aquest en comptes de intentar buscar estratègies per poder acollir a tots els seus alumnes, prefereixen anar directament al psicopedagog i que aquest els hi doni la feina feta.

Aquesta sessió la relacionu amb l’assignatura d’Interculturalitat i Educació, on la consultora possava tant d’emfasi en fer als docents autònoms. Amb aquesta sessió m’adono de la importància de proporcionar recursos com a psicopedagog,però també de crear una cultura de l’esforç entre els docents 

2 comentaris:

  1. Hola Laura! És molt interessant que es donin recursos als mestres per tal de poder integrar alumnes amb necessitats educatives especials a l’aula. Dins de les nostres tasques, considero molt important promoure la inclusió d’alumnes amb nee a les diferents escoles, per això cal que assessorem i informem als mestres sobre la diversitat d’alumnes, les nee més comuns, explicar-los els plans, projectes i quines accions poden dur a terme a l’escola. Gràcies per la informació!

    ResponElimina
  2. Hola Esther, estic totalment d'acord amb tu amb què s'ha d'incloure els alumnes amb nee. En part, això passa per intentar que els docents siguin el màxim d'autònoms possible. D'aquesta manera nosaltres no hem d'anar darrera d'ells, sinó que poc a poc, els docents podran fer-se les seves estratègies pròpies i anar atenent a la diversitat sense què el psicopedagog l'hi proporcioni els recursos.

    ResponElimina