CONCLUSIONS FINALS PRACTICUM 1

Després de tots aquest mesos realitzant les pràctiques penso en tot el que he fet i he après a l’escola i  m’adono de la gran oportunitat  que ens ha proporcionat aquesta assignatura de poder entrar en contacte amb la pràctica de la psicopedagògica. Durant tots aquests mesos ha estat increïble poder participar plenament en l’assessorament psicopedagògic del meu centre de pràctiques. Ha estat una experiència molt positiva tant per tots els aprenentatges que he adquirit en l’àmbit professional com per les bones relacions que he establert amb tots els professionals del centre què en tot moment s’han mostrat molt col·laboratius amb mi, i no dubtaven en ajudar-me en qualsevol cosa que necessités. Especialment ,agrair a la meva tutora per el suport incondicional que en tot moment m’ha mostrat.

Al iniciar aquestes pràctiques tenia molts dubtes sobre si seria capaç de fer-ho bé i si realment estava preparada per aquest nou repte. Realitzar aquestes pràctiques i estar en contacte amb els alumnes m’ha donat molta confiança sobre tot allò que he estat aprenent durant aquests anys i m’ha donat moltes més ganes per seguir aprenent.

La meva tasca ha estat encaminada a l’elaboració dels PI i el seguiment de diferents alumnes d’educació infantil i primària. Per mi ha estat una  feina increïble. M’ha agradat molt el contrast que he vist dels infants més petits als més grans i he après molt de tots ells.

La part d’aquesta professió que més m’ha agradat ha estat el tracte amb els nens i nenes , què al segon de conèixen’s ja eren tot abraçades, riures i bones cares, també m’ha agradat molt el bon clima del centre i la cooperació entre els mestres i els altres professionals. La part que m’ha semblat més dificultosa és sens dubte el prendre decisions importants, com pot ser el destí de l’escolarització d’algun alumne, ja que representa molta responsabilitat i no se si encara estic realment preparada per això. Tot i així, ara, conforme van passant els dies poc a poc em sento molt més segura de la meva feina i això em fa pensar que realment si que he après i algun dia, no molt llunyà, serè capaç de prendre aquest tipus de decisions.

En aquestes mesos he treballat amb un gran ventall d’alumnes ben diversos, això m’ha proporcionat una gran riquesa de recursos i de maneres de treballar amb ells que ben segur que m’ajudaran en la meva futura tasca com a psicopedagoga.

De totes aquestes intervencions de les quals he pogut format part, em quedo amb una sèrie d’aspectes que els trobo imprescindibles:

- Col·laboració amb els docents
- Tenir empatia. Es imprescindible tant amb els alumnes com amb els docents que requereixen ajuda amb algun alumne.
-  No tots els alumnes són iguals, per tant no tots necessitaran les mateixes ajudes tot i que tinguin el mateix trastorn o síndrome.
-S’ha de tenir paciència, ja que els resultats no es veuen a l’instant, s’ha de treballar cada dia per a veure el progrés.

Amb tot això faig un balanç molt positiu de la meva intervenció. Tot i així, aquest ha estat un inici, encara queda per endavant el Pràcticum 2 i espero poder seguir aprenent tant com ho he fet en aquesta primera part. La meva part d’actuació en principi estarà encaminada en l’elaboració del Pla d’Atenció a la Diversitat del centre.

CONSERVACIÓ A LA QUANTITAT DISCONTINUA DE PIAGET

OBJECTIUS:

-Comprendre si els alumnes tenen clar el concepte de quantitat

CONTEXTUALITZACIÓ:

Aula de suport

DESCRIPCIÓ DEL TREBALL:

La psicopedagoga del centre fa el seguiment de dos alumnes de 6è de Primària els quals tenen un PI, i vol saber a través de de la pràctica de la Conservació  de la quantitat discontinua de Piaget si tenen clara la percepció de les quantitats numèriques. 

Quan a l’aula fan càlcul mental no conserven la quantitat, per això cada vegada que han de fer una operació perden la quantitat anterior.

La prova es realitza amb unes boletes de plastilina de color verd i unes altres de color blau. Els alumnes han d’anar percebent en quin grup de boletes hi ha més quantitat.

La prova té diferents passos:

1-  Agrupeu  les boletes en dos grups i col·loqueu el mateix nombre de boles en cada grup.

2- La psicopedagoga col·loca les boletes en dos línia, una de cada color al costat una de l’altre. Preguntarem: en quina línia hi ha més? Pots fer que hi hagi igual en les dues línies?.Podem separar les boletes d’una fila i fer  que una línia sigui més llarga que una altre. Això per fer que la percepció no deixi veure la quantitat de  boletes que hi ha realment.

3. Col·loquem les boletes en dos muntanyetes, una de cada color. Els alumnes poden percebre que si hi ha boletes mes petites que unes altres i una muntanyeta es mes gran que l’altre poden percebre que hi ha més en les que són més grans .Preguntarem: en quina hi ha més?

4. Podem fer que un color estiguin en forma de muntanyeta i l’altre en forma de línia.

Les diferents maneres de percebre les quantitats poden ser:

-Contant de manera numèrica les boletes

-Perceptivament, les boletes que ocupen més són les que més hi ha

-Associant. Correspondència terme a terme, es a dir, totes les boles verdes tenen una blava i totes les blaves tenen una verda.

La meva participació ha estat molt activa en aquesta sessió. He ajudat a fer entendre als alumnes diferents problemes que anaven sorgint.

OBSERVACIONS PERSONALS:

Aquesta sessió m’ha semblat molt enriquidora tant a nivell meu personal de conèixer una prova per treballar la percepció, com a nivell d’aprenentatges  dels alumnes ja que penso que han après molt en aquesta sessió.

Estic molt contenta amb tot el que estic aprenent en aquestes pràctiques.

IMPORTÀNCIA DE LES FAMÍLIES

Tot i què en les tasques del psicopedagog del meu centre té la funció d’assessorar a les famílies, en el temps que he estat realitzant les practiques no he tingut la oportunitat de veure aquesta funció. Tot i així, m’agradaria dedicar aquesta entrada per reflexionar sobre la gran importància de les famílies en la tasca dels psicopedagogs a l’escola.

Molts cops no ens parem a parar en el gran paper que podrien tenir les famílies en la nostra tasca si els dexessim participar més en allò què fem. Les famílies ens poden proporcionar molta informació que a nosaltres des de l’escola ens és molt difícil saber, com és tot allò que succeeix quan l’alumne surt per la porta del centre.

El paper del psicopedagog pot ser un gran nexe amb les famílies i ha de precurar que les famílies ens vegin com un suport i una ajuda per a ells, no ens poden veure com una amenaça, i per tant es feina nostre intentar guanyar-nos-les.

La nostre tasca al centre a nivell familiar és facilitar recursos i estratègies per dur a terme en un ambient no escolar, per tal de reforçar i complementar tota la feina què es fa al centre i per altre banda escoltar a les famílies en tots els seus neguits i dubtes que puguin tenir referent a la intervenció que es fa al seu fill , també resoldre possibles preguntes que puguin anar sorgint durant el curs.

 

Hem de ser conscient de la gran ajuda que pot ser treballar conjuntament amb les famílies.Aquesta importància en la col·laboració amb les famílies ho hem vist a l’assignatura de Diseny, desenvolupament i innovació del currículum. En aquesta assignatura ens van fer veure la importància d’incloure  les famílies en el currículum i en les activitats que desenvolupem diàriament al centre .Això es veu reflectit en la Teoria Sistèmica, on esmenta la importància de relació dels diferents sistemes en el qual interactua l’alumne, on els dos més importants en aquestes edats són la família i l’escola.

Us deixo una pàgina web on es donen recursos per treballar amb les famílies:

Xtec Escola i Familia

SÍNDROME DE PRADER WILLI RECURSOS

Per tal d’ajudar-vos a entendre millor aquesta síndrome us presento els punts fort i els punts més febles d’aquests alumnes per tal de poder adequar les estratègies d’aprenentatge tenint en compte aquestes característiques.

Qualitats:
-Molt bona memòria a llarg termini. Són bon emmagatzemant i retenint informació.

- Organització perceptica. Facilitat per aprendre amb vídeos i il·lustracions.

- Hàbils en relacions espacials.

-Descodificació i comprensió lectora ( tot i que no és el cas de l’alumne de la publicació anterior)

Punts més febles:

-Processament seqüencial de la  informació. Pot generar dificultats en descodificació de la lectura, comprensió de les regles del joc...

- Memòria a curt termini.

-Aritmètica.

- Rigidesa. Els hi costa acceptar punts de vista diferents als seus, amb el que suposa un problema conductual.

- Dificultats en la comprensió i atenció.

- Motricitat fina.

- Poc to muscular.

- Dificultats amb les habilitats socials i creant amistats.

Tenint en compte aquestes característiques, plantejarem activitats on ells puguin fer servir les seves potencialitats o qualitats i es reforçaran aquells punts més febles.Cal recordar que aquestes característiques són orientatives i variaran depenent de l’alumne, tot i així es bo conèixer per fer-nos una idea de la síndrome.

 Us deixo també algunes pàgines web on podreu trobar més informació sobre la síndrome:

 Associació Espanyola de la Síndrome de Prader Willi

Síndromede Prader Willi a l’escola.

Aquestes dues entrades sobre el SPW tenen molta relació amb l’assignatura Diagnostic en Educació. En ella diuen que em de recollir informació del voltant del alumne per tal de poder trobar uns recursos i elements necessaris per l’integració de l’alumne a l’escola. En aquestes dues publicacions he presentat primer l’alumne i posteriorment he descrit les característiques fonamentals d’questa síndrome per tal de poder plantejar uns recursos.

SÍNDROME DE PRADER WILLI

OBJECTIUS

-Observar com es desenvolupa i quines millores s’estan produïnt en una nena amb SPW.

CONTEXTUALITZACIÓ:

Aula de suport d’educació infantil.

DESCRIPCIÓ DEL TREBALL:

A P-4 hi ha una nena amb el SPW. La mestra d’aquesta vol que la psicopedagoga avalui quin és el seu desenvolupament i millora en la seva capacitat de comunicació i llenguatge.

Què és el SPW?: Es una alteració genètica causada per l’alteració d’una regió del cromosoma 15. És una síndrome molt rara i que afecta a molt poca gent. Les característiques principals i més comunes són un retard mental lleu i  dificultats en la comprensió lectora. Tot i així cada persona és diferent i els graus d’afectació també varien dins d’aquesta síndrome.

En el cas d’aquesta alumne no té un retard mental molt greu, però si que té dificultats en la comprensió i  dificultats en la vocalització i en anomenar les paraules correctament .

En aquesta sessió vam parlar de què és el Nadal a través d’un llibre que havia portat un alumne de la seva classe. El conte explicava diferents situacions típiques del Nadal ( posar el pessebre, anar a comprar torrons, menjar raïm per any nou, els reis mags...). La psicopedagoga pretenia que la nena pogués explicar allò que veia al dibuix i utilitzes les paraules adequades per descriure diferents accions, ja que la majoria d’elles ja s’havien treballat amb anterioritat a l’aula de P-4. Un exemple d’aquesta paraules són: el caga tió, l’arbre de Nadal, els reis mags... Havíem d’avaluar respecte a l’anterior sessió d’inici de curs com progressava a nivell de comprensió i expressió. Per tal de tenir un registre, la psicopedagoga va anotar l’evolució de la nena a un carpessà per seguir el seu procés.

Una característica que em va cridar molt l’atenció és que les persones que tenen SPW és que poden ser molt tossudes. Aquesta nena en varies ocasions es va capficar molt en algun aspecte i costava molt que acabés cedint. Un exemple va ser que es va voler seure en un lloc de l’aula en el qual no podíem treballar les tres (nena, psicopedagoga i jo) i l’hi vam demanar què es canvies de lloc i no volia fer-ho de cap de les maneres. Al final va cedir, però vam haver d’estar una bona estona fent-li entendre perquè volíem que s’assegués a un altre lloc.

El meu paper va ser molt participatiu tant en la lectura del conte, com en fer-li preguntes sobre algun aspecte del Nadal.

OBSERVACIONS PERSONALS:

Aquesta sessió em va semblat molt interessant, ja que adequàvem el temps en el que ens trobem (Nadal) per treballar els aspectes importants com la comprensió i l’expressió. Crec que seguir treballant allò que fan a l’aula i no introduir temes nous que trastoquen el ritme dels alumnes està molt bé.

Estic molt contenta ja que estic tenint la oportunitat de poder treballar amb alumnes amb unes característiques molt especials i amb síndromes molt difícils de trobar com es aquest.

 

SÍNDROME D'ASPERGER

OBJECTIUS:

-Proporcionar recursos als docents sobre com integrar a un alumne amb Asperger a l’aula.

CONTEXTUALITZACIÓ:

Aula de suport.

DESCRIPCIÓ DEL TREBALL:

El tutor de un nen de 2n de Primària ha demanat ajuda a la psicopedagoga per tal de que l’hi proporcioni recursos i diferents estratègies per poder treballar amb aquest alumne a les seves classes. Ell es troba perdut tot i les indicacions que l’hi van donar a l’inici de curs sobre aquest síndrome.

Per començar amb aquesta sessió havíem de tenir clars quines són les característiques que presenten els alumnes amb el Asperger. La tutora em va estar comentant amb què es caracteritzaven normalment aquests alumnes, però també em va dir les característiques pròpies d’aquest alumne, per tal d’estar més centrada en el tema.

Què és la Síndrome d’Asperger?:

“S’enquadra dins els trastorns generalitzats del desenvolupament, els quals una vegada exclosos el trastorn infantil des integratiu i la síndrome de Rett hem de considerar equivalents als denominats trastorns de l'espectre autista”

Les característiques són:

- Costa mantenir relacions socials i acostumen a ser nens i nenes ingenus

- Costa sentir empatia per les altres persones.

- Tenen dificultats per portar una conversa.

- S’alteren quan es canvien les rutines establertes.

- Literals en el llenguatge i la comprensió.

- Fixacions amb temes o objectes i poden arribar a ser esxperts en aquest.

- No sels hi dona bé l’esport i acostumen a ser poc coordinats

- Molt sensibles a sorolls forts.

Les característiques del nen del centre coincideixen la gran majoria  amb aquestes esmentades, però com a curiositat, aquest alumne és un expert en trens. Coneix molts tipus de trens i tota la informació relacionada amb aquest tema.

Un cop tenint clara la teoria, hem establert unes pautes d’actuació que se l’hi donarà per escrit, però també es tindrà una reunió amb ell per tal d’explicar-li i que ens pugui comunicar els seus dubtes i neguits sobre com portar aquest alumne.

Algunes de les instruccions descrites per la psicopedagoga són les següents:

-Ens hem d’assegurar que l’alumne han entès les instruccions que l’ hi donem. Podem fer-ho a través de preguntes curtes, concretes i fàcils per evitar que la resposta sigui una còpia literal d’allò que els hi em plantejat.

- S’ha d’aconseguir que entenguin l’essència d’allò del que estem parlant, i no es quedin amb simples anècdotes.

- L’hem d’ajudar a explicar com es sent i quins sentiments i emocions té en cada moment, ja que ell té dificultat per fer-ho.

-Té una alta capacitat memorístiques , tot i que no l’hi trobin molt de sentit a allò que ha memoritzat. S’ha de donar la volta a aquesta situació i fer una potencialitat d’aquesta gran memòria per ajudar-lo en els seus estudis.

-Se’n de donar tasques de manera pautada sense que s’acumulin les feines per tal de que no s’atabali ni es posi nerviosos amb la quantitat de feina que té.

-Fer activitats de socialització a l’aula per potenciar les relacions entre els companys de l’aula.

 Totes aquestes estratègies les podreu trobar en un doument web molt entenedor:

http://es.scribd.com/doc/47664558/L-Alumne-amb-sindrome-d-Asperger-a-l-escola-primaria

 OBSERVCIONS PERSONALS:

Considero que sessions com aquestes són fonamentals per a la tasca del psicopedagog, ja que una de les funcions principals és proporcionar recursos. Molts cops trobo que tot i què el psicopedagog del centre està per ajudar als docents, aquest en comptes de intentar buscar estratègies per poder acollir a tots els seus alumnes, prefereixen anar directament al psicopedagog i que aquest els hi doni la feina feta.

Aquesta sessió la relacionu amb l’assignatura d’Interculturalitat i Educació, on la consultora possava tant d’emfasi en fer als docents autònoms. Amb aquesta sessió m’adono de la importància de proporcionar recursos com a psicopedagog,però també de crear una cultura de l’esforç entre els docents 

ALTES CAPACITATS WISC

OBJECTIUS:

-Realitzar una prova estandarditzada a un possible alumne amb altes capacitats.

DESCRIPCIÓ DEL CONTEXT:

Aula de suport

DESCRIPCIÓ DEL TREBALL:

Avui, hem continuat la sessió anterior (ALTES CAPACITATS A L’AULA), hem anat a l’aula de suport per tal de passar un WISC a l’alumne. En aquest test es mesura  les àrees principals de raonament perceptiu, la memòria de treball i la velocitat de processament mental.

Al arribar a l'aula de suport la psicopedagoga ha explicat a l'alumne que farien unes activitats diferents a les que fa a l'aula i que ho intentès fer de la millor manera possible, però que no passa res si no ho sap fer. Crec que és important que l'alumne sàpiga que és important allò que fa però sense que pateixi per si no ho sa fer.

He après que és molt important el context i la situació amb la que es passa aquest test, que els alumnes estiguin tranquils, què hi hagi una bon clima de treball i que les condicions ambientals siguin les correctes.

Crec que el més difícil de tot és la seva interpretació, ja que s’han de tenir en compte molts aspectes. Us deixo un link que poder us pot servir en alguna ocasió per poder interpretar el test:

http://www.ehowenespanol.com/interpretar-wisc-como_220164/

Una altre estratègia important alhora de passar el WISC, és l’observació que es fa a l’alumne metre realitza aquestes proves i també veure en quins aspectes l’hi costa més, i en qui té més dificultats.

Aquest cas es pot relacionar amb l’assignatura d’Educació Especial, on vam aprendre estratègies d’atenció a la diversitat per tot els alumnes siguin quines siguin les seves característiques pròpies.

ALTES CAPACITATS, OBSERBACIÓ A L’AULA

OBJECTIUS:

-Observar a un possible alumne amb altes capacitats.

DESCRIPCIÓ DEL CONTEXT:

Observació dintre de l’aula de l’alumne.

DESCRIPCIÓ DEL TREBALL:

A 4t de Primària hi ha un alumne que es sospita que pot tenir altes capacitats. La mestra vol que se’l miri la psicopedagoga ja que té un rendiment molt elevat respecte als seus companys d’aula.

La psicopedagoga i jo fa uns dies vam anar d’observadores a  l’aula de 4t per tal de veure el rendiment que tenia aquest i com era el seu comportament a l’aula.

Primerament havia de tenir clar què és un nen amb altes capacitats. Algunes de les  característiques són:

- Són molt curiosos i observadors.

- Utilitzen paraules què no són pròpies de la seva edat, sinó d’adults.

- Tenen idees inusuals i poc convencionals

- Tenen molta memòria.

- Fan preguntes inusuals tant per la seva edat, com per el tema del qual s’interessen.

- Aprenen les lletres i els números molt més aviat que en l’edat que s’acostuma a fer.
 

Dintre de l’aula la mestra va fer anotacions respecte a les relacions amb els seus companys, com s’interessa per allò que es fa a l’aula, com interactua amb la mestra, com realitza les tasques que encomana la mestra, si fa o no preguntes a l’aula, si participa...  A mi personalment em va sorprendre perquè és un alumne molt tranquil, aparentment no s’avorreix en allò que fan (a priori una característica dels alumnes d’altes capacitats), al parlar amb els seus companys ho fa de forma molt humil (tot i que és molt superior en els coneixements que es tracten a l’aula).

OBSERVACIONS PERSONALS:

 Crec què és molt positiu observar a l’alumne en el seu context ordinàri amb els seus companys i companyes,ja que actua amb normalitat i ens permet veure com es realment aquest.

 Aquí us deixo un enllaç on podreu trobar diferents pautes d’observació per a diferents casos que us pogueu trobar en la vostre tasca de psicopedagogs:

http://www.xtec.cat/~mjulia/alumnat/avalua/models.htm

SEGUIM PENSANT OPCIONS

OBJECTIUS:

-Posar en comú diferents aspectes sobre casos d'alguns alumnes.

- Fer una valoració sobre com està anant el curs.

DECRIPCIÓ DEL CONTEXT:
La reunió a la sala de professors.

DESCRIPCIÓ DEL TREBALL:

A la reunió que vaig explicar al post anterior, REUNIÓ PSICOPEDAGOGUES DEL CENTRE, un dels aspectes que es van tractar va estar el que us vaig explicar al post de PENDRE DECISSIONS.

Vam reflexionar sobre les tres opcions que es van proposar (repetir curs, passar a la ESO amb un PI, anar a una escola d’Educació Especial). Les tres els hi semblaven molt correctes, però va sorgir una altre possibilitat, l’aula oberta.

L'aula oberta es un recurs a llarg termini. Seria com a complement de les opcions que optaria per a que l’alumne es quedés al propi centre. L’aula oberta  es una mesura per atendre la diversitat de l’alumnat a 3r i 4t d’ESO. Els alumnes que assisteixen a aquesta aula són aquells que no poden seguir el ritme de les àrees instrumentals. És com una espècie d’USEE per els alumnes de secundària. En aquesta aula se’ls ensenya un ofici, a part de les matèries instrumentals.

Tot i que aquest recurs encara és inexistent al centre s’està plantejant fer una reforma per tal de poder atendre a aquest alumnat que fins ara es derivava a l’escola d’educació especial, majoritàriament.

AVALUACIÓ:
Aquesta decisió queda molt per madurar-la, però tot i així està bé que es tingui pressent i es vagin aportant diferents opcions , per a què així al final es triï la millor possible. També trobu molt positiu que es vagin pensant recursos per aconseguir del centre, un centre realment inclusiu on tots els alumnes hi tinguin cabuda.

REUNIÓ PSICOPEDAGOGUES DEL CENTRE

OBJECTIUS:

- Possar en comú diferents aspectes sobre casos d'alguns alumnes.

- Fer una valoració sobre com està anant el curs.

 

DESCRIPCIÓ DEL CONTEXT:

La reunió ha tingut lloc a la sala de professors.

 

DECRIPCIÓ DEL TREBALL:

S'han reunit tres psicopedagoges del centre per tal de possar en comú diferents aspectes sobre la seva tasca professional al centre. Cada psicopedagoga té asignat uns cursos determinats i unes tasques diferents. En el cas de la meva tutora, com ja he explicat en anteriors publicacions, s'encarrega especialment dels alumnes d'infantil i gran part dels PI d'educació Primària. Com que  son tasques molts diferents, en la reunió s'han possat al dia de com van les coses i quin tipus d'intervencions s'estan fent.

Le mava funció ha estat escoltar les aportacions que es feien i en el moment de parlar dels casos de les diferents psicopedagogues, però quan parlavem sobre els casos de la meva tutora he pogut participar apuntant quins tipus d'intervencions estem realitzant i com esta funcionant el curs.

Les tres psicopedagogues creuen que s'està realitzant una bona feina a l'escola, però que tot i així tot és millorable i sempre es pot fer una miqueta més.

Aquesta intervenció es pot relacionar amb els continguts de l'assignatura Anàlisi de Casos. En ella coneixiem diferents casos i haviem de fer aportacions i dir que creiem què s'estava fent bé i què podiem millora. Aquesta reunió ha estat una pràctica molt similar.

 

OBSERVAVIONS PERSONALS:

Ha estat una experiència totalment novedosa per a mi. Fins ara havia asistit a diferents reunions, però fins a aquesta no havia tingut la oportunitat de poder participar tant activament. M'ha agradat poder tenir un intercanvi de coneixements tenint  conciència de quins casos s'estava parlant i s'entirme particep en tot moment, ja que també he pogut participar en les intervencions previament.

AVALUACIÓ:

Considero que ha estat una molt bona sessió, ja que el poder compartir informacions amb diferents professionals i tenir la oportunitat de poder demanar opinió i sentir-te recolzat en la tasca que fas és molt important. La feina del psicopedagog en molts casos pot semblar molt solitària , però amb sessions com aquesta et permet s'entir-te recolzat per altres psicopedagogs.